Didactica

Logopedia

Logopedia infantil. A Didactica-Rubí fem tractament de:

 

Dislàlies

La dislàlia és el trastorn de l'articulació del llenguatge. Consisteix en la dificultat de produir alguns sons i acostuma a produir-se entre els tres i els sis anys.

 

Trastorn específic del llenguatge (T.E.L.)

. É

s un trastorn en l'adquisició del llenguatge que no és causat per cap dèficit evident neurològic, sensorial, itel·lectual o emocional i que pot afectar a la gramàtica, la comprensió i les habilitats de conversa.

 

Disglòssies

Es un trastorn d'origen no neurològic central i causat per lesions físiques o malformacions dels òrgans articulatoris perifèrics. L'origen pot ser congènit o adquirit.

 

Trastorns de la veu

.Les causes poden ser d'origen funcional (nòduls, pòlips) o orgànics (edemes, quists), altres factors com la manca de tècnica vocal, parlar amb intensitat no adequada, existència d'hàbits nocius com tabaquisme,  alcohol, mal ús de la veu (to massa alt, tos freqüent). Derivats d'estats emocionals com estrés, ansietat o depressió que poden afectar la musculatura de la laringe i en conseqüència provocar lesions de les cordes vocals.

 

Trastorns de la parla

.

Són alteracions que es presenten en la producció de la parlam amb un llenguatge preservat. Les més habituals són les dislàlies i la disfèmia (quequeig)

 

Trastorn generalitzat del desenvolupament

.

Es tract d'un conjunt de trastorns caracteritzats per retard i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes, interessos i activitats. En la majoria dels casos, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Només en comptades ocasions les anomalies es presenten després dels cinc anys.

 

Deglució atípica o disfuncional

 

Rehabilitació miofuncional

. Els odontòlegs recomanen als pares que els seus fills realitzin tractaments logopèdics per assegurar l'eficàcia de l'ortodòncia. La finalitat de la rehabilitació Miofuncional és modificar patrons incorrectes en les funcions respiratòria, masticatòria i deglutòria mitjançant el treball de la posició correcta de la llengua en repòs i en deglutir, treball de masticació, del to labial, facial i corporal óptim per aconseguir que la deglució disfuncional esdevingui correcta.

 

Neurologopedia

 

Afàsia

. És el trastorn del llenguatge que es produeix com a conseqüència d'una lesió central. Es tracta de la pèrdua de la capacitat de produir o comprendre el llenguatge a cause de lesions en les àrees cerebrals especialitzades en aquestes funcions.

 

Disàrtria.

És un trastorn de la programació motora de la parla. Els músculs de la boca, la cara i el sistema respiratori es poden debilitar, moure's amb lentitud o no moure's en absolut després d'un vessament cerebral o una altra lesió cerebral. El tipus i la gravetat de la disàrtria dependran de quina part del sistema nerviós es vegi afectada.

 

Disgrafia

És un trastorn relacionat amb el llenguatge escrit que, desde del punt de vista funcional, es defineix com un trastorn que es manifesta amb una qualitat d'escriptura deficient sense cap retràs neurològic o intel·lectual expliqui aquesta deficiencia

 

Disfagia 

 És el trastorn de la deglució a causa d'una dificultat en la preparació del bolus alimentari o en desplaçament de l'aliment des de la boca a l'estòmac. L'alteració inclou un retard en la transferència del bolus o be un pas de l'aliment a la via aeria.

 

Malalties neurodegeneratives 

Les malalties neurodegeneratives (esclerosi lateral amiotròfica, atàxies,distonies musculars,demències neurodegeneratives, etc) poden comportar dificultats en la comunicació i en la deglució. El paper del logopeda dins de l'equip assistencial es el de contribuir a l'optimització funcional i de la deglució.

 

Llenguatge escrit

 

Dislèxia

. La Dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel•lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel•ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat. . És una disfunció genètica  amb base neurològica, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.

 

Disortografia

. Es un trastorn que es manifesta en la dificultat per escriure paraules de forma otrograficament adequada. La disortografia es diferencia de la disortografia en que els errors que la defineixen en cap cas son de tipus grafo motor encara que el nen pugui tenir un problema grafomotor implicat.

 

Expressió i comprensió escrita

. Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexió sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius específics de cada matèria curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte d’observació, anàlisi i creació. En síntesi, si es tracta de comprendre i saber comunicar, l’eix dels continguts cal situar-lo en els usos i situacions comunicatives que es produeixen en les activitats educatives de totes les matèries que s’ensenyen al centre educatiu

 

Llenguatge matemàtic

 

 

Discalculia

. Es un trastorn de l'aprenentatge que es manifesta amb una baixa capcitat pel processament numéric i el càlcul. 

 

Resolució de problemes

. La definició adequada d'un problema matemàtic depen, d'una banda, de la disponibilitat d'una àmplia gamma d'estratègies que podem aplicar en diversos contextos i, per un altre, de la capacitat de reconèixer que l'estructura del problema que hem de resoldre és similar a la d'uns altres que hem resolt prèviament per a això serà necessari que puguem distingir les dades rellevants d'aquells  que no ho són i, que siguem capaces d'observar que les dades rellevants d'un determinat  problema coincideixen amb els de un altre que hem resolt anteriorment.

 

Raonament matemàtic

. El raonament matemàtic és la capacitat d'un individu per formular, utilitzar i interpretar les matemàtiques en una varietat de contextos. Inclou tant raonaments matemàtics com l’ús de conceptes, procediments, fets i eines matemàtics per descriure, explicar i predir els fenòmens. Permet a l’alumnat entendre el paper que juguen les matemàtiques al món així com raonar i prendre decisions que necessita per esdevenir un ciutadà constructiu, compromès i reflexiu.